Tema 3. TILC: Comunicació a Internet

El tema 3 de la nostra assignatura s'ha centrat en una qüestió d'especial interès en l'actualitat, tant en la realitat més quotidiana com en aspectes d'índole laboral més especialitzats: l'ús de les xarxes socials. Al llarg de la unitat s'han treballat els següents aspectes: què és una xarxa social; tipologies d'acord a l'existència d'administradors o a l'objecte o leitmotiv de la xarxa; avantatges i problemes en la seua utilització; aprofitament de les xarxes en la realitat docent.

Reconec que sóc un usuari que, no frega l'addicció, però sí que li dóna una rellevància considerable a l'ús de les xarxes socials. En el meu cas, Facebook i Instagram ocupen una quantitat important d'hores en el meu dia a dia. Puge fotos personals, vídeos, música, referències o enllaços a aspectes culturals d'interès; això sí, no oferisc dades com el meu lloc de residència o número de telèfon. Per tant,  crec que aquest tipus de xarxes cal limitar-les a l'ús únic, personal i individual. És incontestable que hi ha xarxes preparades específicament per a l'educació, o algunes de tall transversal que poden ser de gran ajuda, com són els casos de Youtube o Pinterest. A través d'elles es pot potenciar el treball amb vídeos o il·lustracions, o crear xarxes de treball en l'alumnat mitjançant aquest leitmotiv, i això sempre és positiu a nivell docent. Per tant, aquesta millora a l'ambient de treball permet a l'alumne crear els seus propis objectes d'interès, així com els propis de la feina que requereix l'educació.

Sens dubte, Youtube és una plataforma perfecta per començar a incentivar un ús educatiu de les xarxes socials a l'aula. Les possibilitats d’aquesta xarxa amb un associada a una aplicació particular en el camp educatiu són àmplies i van des de la creació d'un canal per pujar continguts visuals, a la creació de vídeos i la seva posterior pujada per part dels alumnes.

Pinterest és una de les majors xarxes socials visuals, en la qual és possible compartir imatges, vídeos, infografies i tot tipus de continguts d'aquesta índole. A més, la majoria d'usuaris que tenen un projecte online o estan pensant en crear-lo la utilitzen com a «calaix d'idees». El seu format permet organitzar, arxivar i compartir les teves pins (publicacions) per temàtiques, interessos o hobbies, entre altres opcions. He de reconèixer que no coneixia aquesta xarxa però, sincerament, em causa un gran interès la seua possible utilització a l'aula. En el meu cas, com a professor de llengua espanyola especialitzat en anàlisi textual, el seu ús podria caracteritzar-se com un immens "portafolis social" on els alumnes poden pujar les seues composicions poètiques en un taller d'escriptura, o infografies sobre la metàfora i els seus principals tipus (d'animals, d'aliments, d'actitud o emoció ...)

Finalment, a manera de reflexió final, és inevitable tractar un aspecte encara controvertit a les aules: l'ús dels telèfons mòbils. Molts docents es mostren a favor de l'aprenentage ubicu, és a dir, que l'alumne puga aprendre d'una manera continuada i ampliar la informació dels continguts únicament amb el seu telèfon connectat a internet (deixant de banda la idea atàvica de la memorització constant). Al meu entendre, i donada la meua experiència com a docent universitari durant 10 anys, és evident que l'ús del mòbil a classe pot repercutir en nombrosos avantatges; però, no em mostre partidari d'un canvi rellevant en la metodologia docent incloent l'ús de la telefonia intel·ligent. Molts alumnes encara no disposen d'una educació digital cívica; a més, el seu grau d'addicció al mòbil i les xarxes és, de vegades, problemàtic (fins al punt que els resulta impossible concentrar-se en l'aula). La utilització de el telèfon és viable, però ha de ser controlada i per a res substitutòria de la metodologia més tradicional i efectiva: presa d'apunts i recerca de bibliografia a casa.

[https://twitter.com/Veletonazo/status/1213740043220729856?s=20]